Museo Nacional d'Art de Catalunya un museu, 1000 anys d'art
Exposicions temporals passades
Déus i mites de l’antiguitat. L'evidència de la moneda d'Hispània
Data: 23 de Febrer de 2012 - 29 de Setembre de 2013

Comissaria: Marta Campo, conservadora en cap del Gabinet Numismàtic de Catalunya del MNAC.

Déus i mites de l’antiguitat, exposició organitzada pel Gabinet Numismàtic de Catalunya, proposa una aproximació a les divinitats, als mites i als cultes dels habitants de la península Ibèrica, des del segle V a C fins a l’arribada dels visigots.

La mostra s’estructurarà en tres àmbits, el primer dels quals analitza els cultes grecs i orientals. Les costes de la Península i l’illa d’Eivissa van ser colonitzades per poblacions gregues i fenici-púniques que van fundar ciutats on els seus habitants va rendir culte als déus de les seves terres d’origen. Quan aquestes colònies van fabricar moneda hi van gravar imatges que feien referència a les divinitats i éssers mitològics propis de les seves creences com ara Àrtemis, Atena, Zeus, Melkart, Bes o Tanit.

El segon àmbit de l’exposició estarà dedicat a la religiositat de les poblacions indígenes de la península Ibèrica. Sobre les divinitats dels hispans es té molt poca informació tant pel que fa als seus noms com al seu aspecte formal. És per això que la moneda és especialment interessant, doncs plasma sobre metall els déus dels indígenes. A més, les representacions de vegetals i animals de les emissions hispanes confirmen la importància dels cultes relacionats amb l’univers sagrat de la natura, també documentada en santuaris i restes materials com ara exvots o ceràmiques decorades.

El tercer Àmbit analitzarà la presència de déus i cultes romans a Hispània fins a l’arribada dels visigots. La romanització de la Península no es va limitar a l’organització i explotació econòmica del territori. També va comportar la introducció de la seva cultura, en la que un element molt important eren les creences religioses. Progressivament, Roma va imposar els seus déus i rituals sagrats, fet que queda en evidència en les iconografies monetàries dels primers temps de l’Imperi. L’expressió de la religiositat romana va continuar present a la moneda utilitzada pels hispans, fins a l’arribada dels visigots, quan la creu dels cristians va substituir als déus pagans a les iconografies monetàries.


Càtaleg de l'exposició: Déus i mites de l'antiguitat

'La batalla de Tetuan' de Fortuny. De la trinxera al museu
Data: 19 de Abril de 2013 - 15 de Setembre de 2013

Marià Fortuny. La batalla de Tetuan. Roma, 1863-1865. Oli sobre tela. 300 x 972 cm


Una nova línia d'exposicions que posa atenció a la col·lecció
Un recorregut en profunditat per la biografia d'una gran obra mestra de l'art català
Un treball d'investigació exhaustiu
Fortuny i Dalí
Context: una nova col·lecció de publicacions monogràfiques

Comissaris:
Francesc Quílez i Jordi A. Carbonell

La gran tela de La batalla de Tetuan (1863-1865) pintada per Marià Fortuny ha esdevingut una icona del nostre imaginari cultural. En el context del 175è aniversari del naixement de l’autor, el Museu Nacional d’Art de Catalunya s’afegeix als actes commemoratius amb una exposició que posa a l’abast del visitant tots els instruments per entendre la riquesa i complexitat d’aquesta gran composició. Més de 130 peces que ocupen les sales contigües al lloc on es troba la pintura des de l’any 2004.

En la primera part de la mostra destaquen els dibuixos preparatoris de l’obra pertanyents a les col·leccions del Museu Nacional i l’Institut Municipal de Museus de Reus. També es dedica un espai a La batalla de Wad-Ras del mateix Fortuny, que es complementa amb una mirada a Tetuan a partir d’ aquarel·les del pintor reusenc i fotografies d’Enrique Facio. La segona part tracta la crònica gràfica de la història de l’obra: processos d’intervenció, trasllats i canvis d’emplaçament, etc.

Marià Fortuny. Marroquí ferit, cap a 1863-1865, MNAC          Detall de la Batalla de Tetuan

Destaca l’apartat dedicat a Salvador Dalí, autor d’una versió de La batalla de Tetuan que s’exhibí amb la pintura homònima de Fortuny al Saló del Tinell l’any 1962. Un grup de fotografies del treball dalinià i algun dels dibuixos preparatoris del pintor empordanès evoquen aquest esdeveniment. A més, l’exposició compta amb préstecs d’importants col·leccions públiques i privades com les de la Real Biblioteca de Madrid, la Fundación Lázaro Galdiano, el Museo Nacional del Prado o la Fundació Gala-Salvador Dalí de Figueres.


Activitats a l'entorn de l'exposició

Vídeos de l'exposició

Llibre de l'exposició

Dossier de premsa (pdf)

Documental La mitad Invisible de RTVE
(27 minuts)

La música i la Batalla de Tetuan

Tu pots ser un mecenes! (campanya de micromecenatge)




Amb el patrocini de:


Amb la col·laboració de l’empresa de transports SIT, Grupo Empresarial S.L.

« 2 de 25 »
Museu Nacional d'Art de Catalunya    Palau Nacional. Parc de Montjuïc 08038 Barcelona     © MNAC, 2010 Avís legal
Amics del MNAC