Museo Nacional d'Art de Catalunya un museu, 1000 anys d'art
L'Era Digital: què estem fent els museus catalans?

Amb motiu de la celebració a Barcelona del congrés internacional Museum Next, el passat 23 de maig, el MNAC va organitzar la jornada L'Era digital, què estem fent els museus catalans?. Al llarg de la tarda s'hi van poder veure les iniciatives més innovadores que estan desenvolupant els museus catalans en l'entorn digital.

La convocatòria va ser un èxit de públic i de seguiment. La majoria de museus catalans van mostrar un gran interès pels projectes digitals de la resta d'institucions, i per conèixer les tendències digitals en el món dels museus.

La jornada va tenir un gran seguiment a Twitter a través del hashtag #digimus, molt dinàmic al llarg de tota la tarda. Aquí podeu trobar un resum de tots els tuits que es van generar.

Podeu trobar més informació sobre Museum Next a Barcelona:
- Wikimedia Commons: Musem Next
- CCCB Lab. Museum Next
- Museus 2.0

CC-BY-SA-3.0 Kippelboy
Ponències:

Xarxes socials i presència web 2.0 als Museus de Lleida

Esther Solé i Martí, Universitat de Lleida

Blog de l'exposició La Maleta Mexicana

Elisabet Pueyo,
Museu Nacional d'Art de Catalunya

Xarxes socials i presència web 2.0 als Museus de Lleida

Esther Solé i Martí, Universitat de Lleida

En la nostra intervenció es presentarà una anàlisi sobre la utilització de la web 2.0 i la presència a les xarxes socials per part dels tres espais expositius més destacats de la ciutat de Lleida, el Museu d’Art Jaume Morera, el Museu de Lleida Diocesà i Comarcal i el Centre d’Art La Panera. La seva entrada al món 2.0 és un fenomen recent, però malauradament víctima de la manca de planificació i no tan satisfactori com hauria estat desitjable.

llegir +

Després de presentar i comparar l’estratègia de cadascun dels centres seleccionats respecte de la seva presència a Internet i l’ús d’eines socials, es realitzarà una anàlisi DAFO. D’aquesta manera es podran identificar els factors clau que explicaran l’escassa resposta i participació del públic d’aquestes institucions en entorns 2.0, que sens dubte estan relacionats amb una utilització poc òptima d’aquestes eines socials, un fenomen que també esdevé (i ha estat llargament treballat) a alguns dels museus espanyols més importants, però que de ben segur també s’observa en altres museus catalans de menor envergadura.

En un context de recursos limitats, escales reduïdes i distàncies cada cop més curtes, el web 2.0 i les xarxes socials haurien de ser un ingredient clau per potenciar la difusió de coneixement sobre els museus i fomentar la participació dels seus visitants. Malauradament, i malgrat les millores recents, quelcom no ha funcionat i les estratègies observades a Lleida no són del tot eficients, de tal manera que encara s’avança molt a les palpentes. La nostra intenció és proporcionar punts de partida útils de cara a millorar aquesta situació

Arts combinatòries. Un espai d'Arxiu per a l'Educació i la Recerca

Linda Valdés i Núria Solé, Fundació Antoni Tàpies

Arts combinatòries (Lloc d’educació, exposició i recerca) és una plataforma de treball col·lectiu i de relació amb els visitants, investigadors i col·laboradors de la Fundació Antoni Tàpies que permetrà compartir, divulgar i actualitzar els continguts que el museu ha generat en l’exercici de les seves funcions i activitats.

llegir +

Arts combinatòries és també un projecte de referència pel que fa al desenvolupament de plataformes digitals d’accés a continguts culturals a partir de processos de participació directa dels visitants.

Arts combinatòries inclou material i documentació digitalitzada de les nostres publicacions, la col·lecció i l’arxiu de la institució. Els continguts digitalitzats inclosos són en la seva majoria textos, imatges i arxius d’àudio i vídeo, així com digitalització de material especialitzat, com ara els llibres d’artista creats per Antoni Tàpies. Els usuaris poden seleccionar els seus continguts favorits, fer comentaris o notes, i editar playlist amb documents diferents.

La plataforma es desenvolupa com una web en programari lliure, d’aquesta manera altres institucions o persones individuals per beneficiar-se de l’eina creada. La plataforma ha estat desenvolupada sota els conceptes de Web Semàntic i per això hem creat una Ontologia i es va utilitzar la tecnologia RDF. Aquest desenvolupament s’ha inclòs a les normes d’accés obert.

La plataforma és un exemple d’utilització de les TIC’s amb la finalitat de crear noves formes de relacions amb els continguts culturals i permetre l’articulació d’un discurs transversal, crític i participatiu.

El projecte s’ha desenvolupat en tres anys i estarà obert a partir d’aquest juliol.

Apps de patrimoni: fora de les parets del museu

Albert Sierra, Direcció General del Patrimoni Cultural Generalitat de Catalunya

Durant aquest 2011 hem vist despertar definitivament l'interès per les aplicacions mòbils al museu. Gairebé totes les noves aplicacions culturals que han aparegut han estat fetes per museus, sobre uns mòbils actuals que poden transformar-se en audioguia, poden mostrar fotos i vídeos, poden ser utilitzats com a consoles de joc...

llegir +

Els museus han pensat sobretot en la utilització a les seves sales i com fer entrar els continguts del seu web o dels seus catàlegs en aquesta nova petita pantalla. Però, i fora dels seus murs? Alguns museus gestionen patrimoni arqueològic, monuments... En aquests espais i en rutes, les guies per mòbil són també una eina revolucionària.

Sigui per utilitzar-la en l'interior del museu o en una ruta patrimonial, a l'hora de planificar una nova aplicació ens hem de fer una sèrie de preguntes: mòbil o tauleta? quin contingut realment necessita l'usuari? com arribarem a tot el públic potencial? en realitat, quants dels nostres visitants la utilitzaran? sabem realment què necessita l'usuari al seu mòbil? i la realitat augmentada? val la pena que ens esforcem per integrar-la?

Aquesta presentació vol donar respostes bàsiques a les 10 preguntes que tots hauríem de respondre en engegar la creació d'una aplicació mòbil.

El nucli de les col·leccions del museu: informació millorada per la comunitat

Francesc Uribe, Museu de Ciències Naturals de Barcelona

Per a la investigació en ciències naturals els museus d’aquesta temàtica són un dipòsit de materials de recerca i, cada cop més, un repositori d’informació. La consulta electrònica creix exponencialment, sovint en detriment de la consulta material de les col·leccions, raó per la qual els serveis d’informació dels museus de ciències naturals han d’assumir un paper especialment actiu en la disseminació de dades a Internet.

llegir +

Un impuls que tingui en compte l’enorme quantitat d’informació mobilitzable i la seva qualitat.

Els recursos necessaris per publicar informació són responsabilitat institucional però hi ha espai per a la col·laboració externa. La tradicional contribució de persones que col·laboren en diversos àmbits de la gestió i l’explotació de les col·leccions troba avui dia moltes més formes d’expressió gràcies a projectes web participatius. El sistema d’informació del Museu de Ciències Naturals de Barcelona està incorporant serveis web que preveuen el retorn ciutadà per ampliar o corregir les dades que el museu aprovisiona a Internet.

L’actual focus de col·laboració digital amb el MCNB es posa sobre la qualitat dels principals vocabularis controlats que organitzen la informació i les consultes del fons de les col·leccions: taxonomia biològica, toponímia i onomàstica. El desenvolupament dels serveis web corresponents està a punt d’assolir el grau de maduració suficient per preveure un immediat llançament públic. Comunitats científiques, tècniques i professionals són un públic prioritari per demanar-ne col·laboració. Altrament, la dimensió geogràfica (origen de col·leccions de tot el planeta) i històrica (mostres de col·leccions de fins a més de 150 anys) invoquen una estratègia complementària de transmissió capil·lar, llegeixi’s, les xarxes socials.

Fotoscòpia: projecte col·laboratiu de fons fotogràfics

Albert Carreras, Museu de la Vida Rural, L'Espluga de Francolí

Creat pel Museu de la Vida Rural i amb ànima participativa, el seu objectiu és donar visibilitat als fons fotogràfics rurals, valorar les col·leccions particulars de fotografia familiar i crear un xarxa d’informació que afavoreixi el coneixement que emana de la fotografia.

llegir +

Blog de l'exposició La Maleta Mexicana

Elisabet Pueyo, Museu Nacional d'Art de Catalunya

La Maleta Mexicana és una exposició itinerant concebuda per l’International Center of Photography de Nova York i que el Museu Nacional d’Art de Catalunya va exposar a l’Estat espanyol com a primer lloc després d’Arles i abans que Bilbao.

llegir +

La exposició no només ha presentat una selecció dels prop de 4.500 negatius presos durant la Guerra Civil espanyola pels fotògrafs Robert Capa, Gerda Taro i David Seymour, Chim, i que es van descobrir el 1995 dins les tres capses de cartró que coneixem com la Maleta Mexicana, sinó que pretén mostrar-nos la relació que hi ha entre les imatges, que van ser publicades durant els anys del conflicte bèl·lic espanyol en moltes de les revistes gràfiques d’arreu del món, i aquest material fotogràfic retrobat.

El treball periodístic de primera magnitud que representaven aquestes fotografies quan van ser publicades, ara fa més de 75 anys, i l’aureòla llegendària que envolta els pioners del fotoperiodisme, van ser la font d’inspiració per a la creació del blog.

El blog ofereix una aproximació interdisciplinar al plantejament i els continguts de l’exposició: investigadors d’història de la fotografia, comissaris, fotògrafs, periodistes, documentalistes... han estat convidats a participar en un pla dissenyat per a la divulgació i la participació digital.

Aquesta acció ens ha permès crear un contingut que expandeix i reflexiona sobre l’exposició més enllà de l’àmbit físic. Ha obert els continguts a la participació i la interacció, ha deixat un rastre a la xarxa que ens aporta més tràfic al web. També deixa constància de l’exposició temporal d’una manera viva i, sobretot, convida a una nova manera de treballar entre equips interns i col·laboradors per fer créixer les relacions amb els públics potencials del museu en l’era digital.

Localització indoor per millorar l'experiència dels visitants

Jesús Pablo González, Parc Tecnològic del Vallès

La personalització de la informació és la capacitat de proporcionar la informació específica en el moment adequat i al lloc exacte en què un usuari la vol rebre, per tal de satisfer una necessitat o assolir un objectiu.

llegir +

Vivim en un món digital altament sofisticat, amb aplicacions tecnològiques que canvien molt ràpidament a tots ells nivells i ambients i on els usuaris són cada vegada més exigents en les seves expectatives i en la immediatesa de la informació i els recursos. El públic dels museus, especialment les generacions més joves, esperen continguts més interactius i personalitzats i no només que es transmeti informació estàtica de forma general per a tots els públics. La distribució diversificada de continguts específics per a cada usuari és essencial per satisfer i millorar l’experiència dels visitants i mantenir-se atractiu amb el temps.

El Centre de Tecnologia Aeroespacial (CTAE) de la Fundació Privada ASCAMM proposa l’explotació de les tecnologies de localització per als espais culturals interiors i exteriors com un element clau en la generació de noves aplicacions centrades en l’usuari i la seva experiència. La localització, degudament complementada amb les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (TIC), pot proporcionar noves prestacions com la interactivitat multimèdia, la ubiqüitat de continguts i la connectivitat contínua. Aquestes prestacions proporcionen una manera revolucionària i millorada d’oferir continguts personalitzats als usuaris i la possibilitat de viure una experiència única en un espai compartit. CTAE utilitza telèfons mòbils smartphone i xarxes de comunicacions existents (amb un reforçament no invasiu de la xarxa de comunicacions quan és necessari) per obtenir la localització del visitant dins i fora del museu.

Aquesta tecnologia permet la creació d’activitats i concursos educatius basats en la localització, la definició i l’intercanvi d’itineraris personalitzats, en lloc de visites guiades programades, i la generació de contingut per part dels usuaris per tal de coproduir experiències. D’altra banda, la gestió del museu pot rebre informació sobre patrons de comportaments, actituds i necessitats que milloraran la comprensió dels hàbits dels visitants i permetran redissenyar les seves experiències, incloent espais, i oferir màrqueting digital personalitzat.

Noves maneres de relacionar-se amb l'art: realitat augmentada al Museu de Mataró

Alexandra Prats, comissaria de l'exposició, Museu de Mataró

Mar de fons és una exposició d'un any i mig de durada, basada en el fons de temàtica marítima del Museu de Mataró. L'objectiu principal era emfatitzar els vincles de la ciutat amb el mar a través de les obres dels seus artistes més representatius, i això es volia fer d'una forma dinàmica i participativa.

llegir +

A partir d'aquestes premisses es van elaborar una sèrie d'elements que vertebressin i dinamitzessin l'experiència del visitant a l'exposició, buscant la involucració activa del públic local amb el museu, els artistes i les seves obres.

Per aconseguir aquesta participació es recorre, per primera vegada, a les possibilitats que ofereix la realitat augmentada a través del reconeixement directe d'imatges. L'obra enfocada amb un Smartphone o tablet és automàticament identificada i apareix en pantalla informació que se superposa a la imatge real que permet enllaçar amb l'article corresponent de la Viquipèdia. La inclusió de la Viquipèdia en el projecte obre les portes perquè siguin els mateixos usuaris els qui puguin anar enriquint el contingut de la informació.

L'experiència dels visitants amb l'exposició va més enllà de la sala, i els dóna l'opció de votar a la pàgina de Facebook quines obres del fons volen veure exposades i d'aportar materials propis que mostrin com viuen ells la relació amb el mar.

D'aquesta manera, integrant realitat augmentada, xarxes socials i Viquipèdia s'aconsegueix oferir una nova manera de relacionar-se amb l'art i amb el museu.

Museu Nacional d'Art de Catalunya    Palau Nacional. Parc de Montjuïc 08038 Barcelona     © MNAC, 2010 Avís legal
Amics del MNAC